Mostrando entradas con la etiqueta Llegir en català. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Llegir en català. Mostrar todas las entradas
sábado, 30 de octubre de 2021
jueves, 9 de septiembre de 2021
Booktaca Galàctica
Dues novetats galàctiques en català.
L'EXTERN, d'Ada Hoffmann amb traducció d'Anna Listerri (Chronos).
GUIA GALÀCTICA PER A AUTOESTOPISTES, de Douglas Adams amb traducció d'Eduardo Castanyo (Laertes).
viernes, 18 de junio de 2021
42 1r Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona
Quines ganes de fira i de gènere!!
Enllaç per estar al dia de tot el que es farà (i farem) per al 42 1r Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona:
https://www.barcelona.cat/festival42/ca
sábado, 12 de junio de 2021
Retrobament del Club de Lectura Fahren-Hate: GUÀRDIES GUÀRDIES! i TRESCAFOCS
Comentem GUÀRDIES GUÀRDIES!, de Terry Pratchett (Mai Més Llibres) i TRESCAFOCS, de Adrian Tchaikovsky (Chronos).
miércoles, 19 de mayo de 2021
martes, 18 de mayo de 2021
miércoles, 17 de febrero de 2021
jueves, 26 de noviembre de 2020
miércoles, 18 de noviembre de 2020
Ja tenim TERRY PRATCHETT en català
Hi havia només una possibilitat entre un milió que poguéssim vendre algun dia Pratchett en català. Aquí el tenim, només per 18.95€, i et regalem xapes! És com si ens tallessin el coll!!
miércoles, 2 de septiembre de 2020
jueves, 16 de julio de 2020
miércoles, 1 de julio de 2020
Ressenya de EL TEST, de Sylvain Neuvel
Títol: El Test
AUTOR: Sylvain Neuvel
TRADUCCIÓ: Marina Espasa
ART: Oriol Malet
EDITORIAL: Mai Més
Llibres
SINOPSI
La Gran Bretanya, en un futur no gaire llunyà. L’Idir
passa el Test de Ciutadania Britànica. Vol que la seva família pertanyi a algun
lloc.
Vint-i-cinc preguntes per determinar el seu destí.
Vint-i-cinc oportunitats per impressionar.
El desenvolupament del test pateix un gir inesperat i
tràgic i a l’Idir se li concedeix el poder de decidir sobre la vida i la mort.
Com valores una vida quan tot el que tens a mà és una
resposta múltiple?
OPINIÓ
Ens creiem sans i estalvis, o això ens volen fer pensar,
però hi ha persones que lluiten i fugen sense descans, no per drets o
llibertats, sinó per salvar la vida, la seva i la dels que estimen.
Què faríem en aquesta situació per aconseguir una nova
llar per a la nostra família? Per retrobar la seguretat que ens va ser
arrabassada?
A vegades, ens emmirallem i potser no reconeixem el
reflex, a vegades prenem decisions, diem o pensem coses que ni tan sols sabíem
que hi eren dins nostre… Ens coneixem de debò? Quins son els nostres
prejudicis? Som equitatius? Tractem a tothom per igual? Com ens comportaríem en
una situació d’alt risc i/o d'exclusió? I en una de vital? Seríem uns herois?
I, en definitiva, què vol dir ser un heroi?
Tot això m'està fent pensar EL TEST, però la història va més enllà de la sinopsi i és tan
propera i real que et posa a la pell i a les decisions del protagonista, perquè
nosaltres què faríem?
Una nouvellet
de principi senzill, gir sorprenent i final colpidor. Una història que ens
mostra, novament, com els governs utilitzen el poder que tenen sobre nosaltres.
Ciència-ficció i distòpia tan propera que no seria gens estrany que s’estigués
posant a la pràctica.
Sincerament, les últimes línies et deixen el cor
capgirat.
Recomanat a tota mena de lectors, és com un capítol de BlackMirror.
Isabel del Río, Gener
2020
lunes, 22 de junio de 2020
Recomanacions - Tres novetats en català que no et vols perdre:
Històries de Nova York,
d'O. Henry #VienaEdicions
L'Estranya desaparició d'Esme Lennox,
de Maggie O'Farrell #LAltraEditorial
martes, 16 de junio de 2020
sábado, 15 de febrero de 2020
Xerrada/Taula Rodona: Un nou món és possible
lunes, 27 de enero de 2020
Ressenya de “Ciutat”, de Clifford D. Simak
TÍTOL: Ciutat
AUTOR: Clifford D. Simak
TRADUCCIÓ: Scheherezade Surià López
ART: Elsa Velasco
EDITORIAL: Chronos
SINOPSI
Viatgeu cap al futur de la mà de diferents personatges de la nissaga dels Webster. Submergiu-vos en les seves vivències, narrades pels historiados i estudiosos dels mites. Coneixeu el seu destí particular i, de retruc, el de tota la humanitat. Endinseu-vos a Ciutat de Clifford D. Simak, una novel·la carregada de sensibilitat i nostàlgia que us convidarà a reflexionar cap a on evolucionem com a espècie.
OPINIÓ
Hi ha llibres que et fan pensar, d'altres que et remouen i et replanteges el teu temps, els teus valors, la teva societat... D’altres et fan gaudir, viure les experiències dels seus personatges com si fossin reals, sense pensar en l'imaginari que ho manté dempeus. Ciutat és un llibre que ho té tot.
Un clàssic de la ciència ficció amb un toc fantàstic i fabulós, quasi una barreja de conte de fades i assaig filosòfic, amb una manera d'explicar les coses que et provoca a ensumar-les i sentir-les.
La ciutat ja no existeix, és un anacronisme que s'ha convertit en un innecessari, i els nuclis familiars inicien un èxode al camp, cap a una vida que somien millor i pensen els donarà la felicitat. Aquest és l'inici del fi de l'home, però no de la novel·la, ja que qui l'engega en realitat és un gos amb els seus pensaments i anàlisis de les llegendes que s’expliquen vora el foc, i de les conclusions que n'han extret els filòsofs i historiadors de la seva societat.
Així, Simak ens presenta un compendi de breus històries, entrellaçades per diferents personatges, un cognom familiar i una casa, amb els anàlisis previs de la societat canina.
Va existir l'home? Els personatges de les llegendes són reals? D’on ve el gos? I els robots que els acompanyen? Què hi ha de real a les llegendes?
Avenços tecnològics i científics, evolució i mutació, viatges en l'espai i el temps, altres mons... i les espècies tractades com a iguals, fins i tot com a millors que l'home, com a possibilitat i exemple, com a crítica i metàfora.
Una obra molt recomanada, tant als amants de la ciència-ficció, com als de la fantasia i als que vulguin gaudir duna bona història que, sens dubte, els farà viatjar.
Isabel del Río, Diciembre 2019
http://www.laodiseadelcuentista.blogspot.com
http://www.laodiseadelcuentista.blogspot.com
miércoles, 15 de enero de 2020
Ressenya de “La Brigada Lluminosa” / Reseña de “La Brigada de la Luz”, de Kameron Hurley
TÍTOL: La Brigada Lluminosa
AUTOR: Kameron Hurley
TRADUCCIÓ: Anna Listerri
ART: Marina Vidal
EDITORIAL: Mai Més
SINOPSI
«Van dir que la guerra ens convertiria en llum. Volia
formar part dels herois que ens donarien aquest món millor.»
La Brigada Lluminosa. Així és com els soldats que lluiten
en la guerra contra Mart anomenen els que tornen… diferents. Tothom queda
transformat pel que la corporació els ha de fer per convertir-los en llum. Els
que sobreviuen aprenen a cenyir-se a les instruccions de la missió, passi el
que passi realment durant el combat.
Dietz, que acaba d’arribar a la infanteria, comença a
experimentar salts de combat que no coincideixen amb els de la seva secció. I
els mals salts que fa expliquen una història de la guerra que no encaixa amb el
que el comandament corporatiu vol fer creure a les tropes.
OPINIÓ
Els governs ens menteixen, el món el controlen les grans
empreses, la societat està podrida i la gent no hauria de patir ni passar gana,
però aquí està la desigualtat creada pel desig de riquesa i l'ànsia de poder,
de subjugar, de posseir.
La Brigada Lluminosa, de Kameron Hurley, ens parla d'aquests temes i de molts
altres, deixant entreveure la sexualitat i el gènere com una cosa que no
condiciona als individus per ser i fer; les diferències com quelcom que et fan
únic i que et permeten completar a la resta, juntament amb les seves pròpies
diferències.
Amor, família, amistat, companyonia, responsabilitat,
mort ...
Amb un inici al més pur estil d'Star Ship Troopers, la història de Dietz ens porta des de la
carronya que lluita per sobreviure entre les escombraries dels ciutadans, a la
feina dura per ser resident i així poder optar a treball i sanitat, fins la
venjança per les injustícies comeses per “els altres”, i el reconeixement de la
nostra pròpia ceguesa, el nostre desig de creure allò que ens permet continuar
amb els nostres pressuposats, amb la nostra realitat preconcebuda.
Al·ludint a La
guerra dels mons i a temes filosòfic-socials molt interessants i actuals,
Hurley ens planteja un món de classes absolutament desiguals on Mart és dibuixat
com “els dolents”. Un món en què ser soldat et permet lluitar i ser un paladí,
alhora que et dóna la possibilitat de ser ciutadà, i així que els teus fills també
gaudeixin d’aquesta recompensa.
Salts en l'espai-temps, veritats ocultes, relacions
trencades amb possible solució, o no.
Novel·la que he llegit en una marató de dos dies i
realment m'ha fascinat.
Recomanada a fanàtics de la ciència ficció, a viatgers
del temps i filòsofs-guerrers de la nostra època.
*
TÍTULO: La Brigada de la Luz
AUTOR: Kameron Hurley
TRADUCCIÓN: Natalia Cervera
EDITORIAL: Runas
SINOPSIS
La
Brigada de Luz: así es como se denominan los soldados que luchan contra Marte
cuando regresan "distintos" de los frentes de batalla
interplanetarios a los que han sido teletransportados convertidos en luz. Dietz
es un despojo, alguien a quien se le niegan los derechos sociales básicos que
proporcionan las megacorporaciones que controlan el sistema solar, y se alista
en el ejército corporativo de Tene-Silvia para vengar a los millones de
personas que han muerto a manos de los marcianos. Pero se da cuenta de que sus
saltos temporales no coinciden con los de su pelotón. Y lo que estos saltos
cuentan sobre la guerra no es lo que los ejecutivos de las corporaciones
quieren que los soldados crean que está ocurriendo.
OPINIÓN
Los
gobiernos nos mienten, el mundo lo controlan las grandes empresas, la sociedad
está podrida y la gente no tendría que sufrir ni pasar hambre, pero ahí está la
desigualdad creada por el deseo de riqueza y el ansia de poder, de subyugar, de
poseer.
La Brigada de la Luz,
de Kameron Hurley, nos habla de estos temas y de muchos otros, dejando entrever
la sexualidad y el género como algo que no condiciona a los individuos para ser
y hacer; las diferencias como aquello que te hace único y que te permite
completar al resto, junto con sus propias diferencias.
Amor,
familia, amistad, camaradería, responsabilidad, muerte...
Con un
inicio la más puro estilo Star Ship
Troopers, la historia de Dietz nos lleva desde la carroña que lucha por
sobrevivir entre la basura de los ciudadanos, al trabajo duro para ser
residente y así poder optar a trabajo y sanidad, a la venganza por las
injusticias cometidas por "los otros", y el reconocimiento de nuestra
propia ceguera, nuestro deseo de creer aquello que nos permite continuar con
nuestros presupuestos, con nuestra realidad preconcebida.
Aludiendo
a La
guerra de los mundos y temas filosófico-sociales muy interesantes y
actuales, Hurley nos plantea un mundo de clases absolutamente desiguales en el
que Marte es pintado como “los malos”. Un mundo en que ser soldado te permite
luchar y ser un paladín, a la vez que te da la posibilidad de ser ciudadano, de
que tus hijos también puedan disfrutar de esta recompensa.
Saltos en
el espacio-tiempo, verdades ocultas, relaciones rotas con, quizá, posible
solución, o no.
Novela
que he leído en una maratón de dos días y realmente me ha fascinado.
Recomendada
a fanáticos de la ciencia ficción, a viajeros del tiempo y filósofos-guerreros
de nuestra época.
Isabel del Río, Noviembre 2019
miércoles, 20 de noviembre de 2019
Entrevista als editors de Mai Més Llibres
Mai Més és un editorial especialitzada en la ficció de gèneres fantàstics en català. Els dos primers llibres del segell —Alba i El rastre del Llamp— van veure la llum el passat mes de juny de 2019 i ja està a punt per publicar el sisè títol.
Judit Terradellas (La Bisbal d'Empordà, 1977) és editora a Mai Més. Llicenciada en Humanitats (UAB) i Màster en edició (UPF), fa 14 anys que treballa en el món dels llibres.
Sergio Pérez (El Papiol, 1982) és editor a Mai Més. Graduat en cinema i audiovisuals a l'ESCAC (Direcció Artística), ha treballat durant 12 anys dissenyant llibres. Es declara addicte a totes les formes de narrativa (literatura, còmic, cinema, televisió, videojocs...) i també li agrada dibuixar i escriure.
Enllaç web: www.maimes.cat
ENTREVISTA
Com van ser els vostres inicis en la literatura? Quins són els vostres primers records relacionats amb llibres?
Com van ser els vostres inicis en la literatura? Quins són els vostres primers records relacionats amb llibres?
Sergio: De molt petit recordo veure als meus pares llegir molt. Sobretot literatura popular com Agatha Christie o Vázquez-Figueroa. Amb set anys visitava molt sovint el dentista i per fer-me xantatge em deixaven comprar còmics, primer bruguera i després Marvel. Més endavant tenia molts problemes per enganxar-me a les lectures que ens donaven a l'EGB i vaig començar a agafar alguns dels llibres dels meus pares que eren molt més trepidants.
Judit: De ben petita ja em va atrapar la descoberta de nous mons a través de la lectura. Vaig començar amb la «Guia fantàstica», la Pippi Langstrump i Peter Pan. Pels Reis i aniversaris em demanava novel·les i còmics. Tot i així, mai en tenia prou i sempre anava a la biblioteca del poble, on vaig descobrir Huxley i Bradbury ja d’adolescent.
Què us considereu: lector-editor o editor-lector?
Sergio: Sense dubte lector-editor. Hem de reconèixer que fer llibres afecta la nostra faceta de lectors, però seguim gaudint dels llibres com qualsevol. A més, també som consumidors de televisió, cinema, videojocs... segur que tot això ajuda a conformar el nostre perfil com a editors.
Com vau començar en el sector? Quan us vau adonar que l'edició és que us engresca?
Judit: Fa temps que fem llibres, més de deu anys. La història de com hi vam arribar donaria per algunes pàgines. Però el fet important és que tenim la necessitat d'expressar-nos i la necessitat de construir un futur, sigui propi o col·lectiu. Nosaltres hem cobert aquestes aspiracions amb l'edició literària.
Quin consell donaríeu a qui vulgui dedicar-se al sector editorial? Són necessaris els estudis específics i els títols per a això, o una barreja d'enfocaments amb estudis autodidactes i vocació és el millor?
Sergio: La Judit té un màster en edició. Jo tinc estudis universitaris artístics i cinematogràfics. Després està internet, que és un mar de coneixements del que som bastant dependents. Però el que ens ha donat més bagatge són les hores d'oficina i les visites freqüents a llibreries. En el meu àmbit, el disseny, és important veure que estan fent altres editorials, tocar i obrir molts llibres.
Judit: Probablement, cada persona troba el seu camí. En el nostre cas, el projecte Mai Més està fortament influenciat per tota l'experiència prèvia en l'àmbit editorial.
D'on va sorgir la idea de Mai Més? Com van ser els seus primers passos?
Judit: Treballàvem junts i tots dos érem lectors de gènere, així que tot sovint comentàvem algunes novetats editorials, televisives o cinematogràfiques. Trobàvem inexcusables algunes absències en el panorama literari català i fèiem càbales i números. Fa gairebé dos anys vam decidir fer un pas endavant i presentar una proposta pròpia.
Sou una editorial nounada, però ja comenceu a ser reconeguts dins del sector, i especialment entre els lectors, gràcies als vostres primers títols. Com estan sent els inicis? Com us han rebut lectors i llibreters? Trobeu moltes traves?
Judit: Al contrari, gairebé tothom ens ha rebut amb els braços oberts i estem molt agraïts per les mostres de suport.
Sergi: Després està el fet de trobar freaks per tot, surten de sota les pedres. Vas a parlar amb una traductora, una correctora o una llibretera i descobreixes a una eminència del fantàstic que viu amagada rere una muntanya de llibres normals. Ajuda treballar amb gent que coneix tan bé aquesta literatura.
D'on vénen el nom i el logo?
Sergi: Hi han referències amagades a llibres de Poe, Barrie i Bradbury. S'hi representen els tres gèneres amb què treballem. També ens agraden les connotacions melancòliques i combatives del nom.
Com resumiríeu la vostra filosofia? Què és el que us fa decidir per un manuscrit?
Judit: Busquem històries de qualitat i que puguin interpel·lar al lector sobre problemàtiques i reptes presents. Aquesta seria a grans trets la principal preocupació.
Sergi: Si anem més al fons, volem que el nostre catàleg ajudi a reparar el greuge històric que han patit les autores, així que sempre tindrem més dones publicades que homes. També volem donar veu a gent de diferents procedències i realitats socials. Que una autora o autor no estigui publicat en la nostra llengua o en castellà pot ser un bon motiu per decidir-nos per un títol.
Quin consell donaríeu a un autor novell que cerca editorial pel seu manuscrit?
Judit: Cal treballar molt la proposta, que les principals idees quedin clares en poques paraules i estudiar bé el sector per dirigir-se a aquelles editorials que realment encaixen amb el llibre. Després, malauradament, cal tenir paciència. Nosaltres, per exemple, tenim tancada la recepció de manuscrits, perquè som conscients que no podríem llegir i respondre en un termini acceptable.
Per a aquells profans que tinguin interès pel món editorial, com són els engranatges de Mai Més? Quantes persones hi treballeu? Com és el procés i el recorregut d'un manuscrit fins que arriba a les llibreries?
Judit: Som dos editors i un bon grapat de col·laboradors.
Sergi: El recorregut d'un llibre és el següent. Ara mateix estem centrats en les publicacions internacionals. Tots dos estem atents a les novetats que ens arriben d'altres països, llegim blogs, fem seguiment a autors i editorials i llegim. També avaluem títols clàssics inèdits en la nostra llengua, que acumulin motius per ser recuperats. Un cop tenim un bon llistat consensuat que s'adigui al perfil del nostre segell, confeccionem un pla editorial (establim dates de publicació, assignem a col·leccions, etc.).
Judit: Arribats a aquest punt em toca treballar a mi amb les agències i els representants dels autors per tancar contractes de cessió de drets. Quan ja hi ha un acord, jo em centro en la selecció i contractació de traductores i correctores, mentre que el Sergi treballa en el disseny del llibre i la selecció i contractació d'il·lustradores per la coberta.
Sergi: Quan ja tenim coberta, traducció i correcció, jo faig la maquetació de la primera versió del llibre i fem galerades. El següent pas és cosa de la impremta. I amb el llibre imprès i enquadernat cedim la responsabilitat a Les Punxes, que és la nostra distribuïdora, i als llibreters. En aquest punt nosaltres ens centrem en la promoció.
Judit: Aquest és el resum de tot el procés en línies generals.
Podeu parlar-nos dels vostres nous projectes?
Judit: Ara només en falta un títol per anunciar aquest any, dels sis que tenim programats. Estem confeccionant la llista de llibres que publicarem l'any vinent —entre 8 i 10 si tot va bé. Estem en negociacions per tres i ja hem tancat un parell que tenen traductor assignat. Aquest és l'estat actual i malauradament, encara no podem dir noms.
Com enfronteu el tema de la promoció? Són útils les xarxes socials? I el boca-orella?
Sergi: Som actius a les xarxes, sobretot a Twitter, que és on per ara ens és més intuïtiva la comunicació amb els lectors. A Facebook i Instagram no ho tenim tan interioritzat, però hi som i intentarem millorar de mica en mica. Encara que destinem uns recursos econòmics a la promoció de cada llibre, som petits i les xarxes, els blogs i els mitjans de comunicació són molt importants per la difusió dels nostres títols.
Quin diríeu que és el paper de l'editor en la promoció? I el de l'autor?
Judit: La promoció és cosa de l'editorial. Tenim un pla de comunicació i un pressupost dedicat. Hi han autors amb molta habilitat a les xarxes i això segur que ajuda després amb la venda, però això no és ni molt menys rellevant a l'hora de decidir-se per un títol o altre. El que nosaltres busquem en els autors és qualitat literària.
Quin paper tenen els canals clàssics en l'èxit d'un nou llibre? Fins a quin punt influeixen en ell els comercials, les llibreries i els mitjans de comunicació?
Judit: Com editorial som massa joves per a conèixer l'impacte de cada un dels actors en l'èxit d'un títol. En tot cas, ja us avancem que per nosaltres tots són aliats. Estem molt contents amb la feina comercial de les Punxes que han aconseguit que els nostres llibres es trobin per tot el territori sense dificultat des del primer dia. També és evident que molts llibreters i periodistes fan una gran feina de prescripció. Nosaltres mateixos, com a lectors, tenim els nostres recomanadors de confiança.
Les biblioteques, són una eina o un competidor a l'hora de donar a conèixer un nou títol?
Sergi: Sota el nostre criteri, les biblioteques són un vector essencial per la difusió de la cultura. Personalment, no hem avaluat el seu impacte econòmic en la venda de llibres —hi han opinions enfrontades—, però creiem que la seva importància està molt per sobre del que dictin les necessitats de la societat de consum.
Hi ha més dificultats tractant-se d'obres de gènere i en català?
Judit: És obvi que els llibres de gènere fantàstic pateixen de cert estigma. Sovint és considerada una literatura de segona i creiem que això s'accentua analitzat des d'una perspectiva cultural catalana. Després, tenim una bona part del fandom de casa acostumat a llegir gènere només en castellà. Es podria dir que aquests seran els nostres cavalls de batalla. Lluitar contra l'estigma i apropar lectors del castellà.
Què aconsellaríeu a un autor que estigui intentant promocionar la seva obra?
Sergi: Upps, aquesta és complexa. Ni tan sols sabem si nosaltres ho estem fent bé. Et podem explicar la nostra estratègia: La primera postura seria procurar ser sempre constructius i no destructius (bon rotllo). La segona, entendre que hi ha molta gent intentant fer difusió de les seves creacions/productes i que tots hem de treballar per no saturar el canal de brossa —cal evitar l'spam innecessari.
Què en penseu del sector editorial actual?
Sergi: La situació és complexa. A la saturació del mercat i domini dels grans grups, que fan la pinça als petits, podem sumar el context d'inestabilitat i retrocés econòmic que pateix part de la nostra societat —cal recordar que nosaltres no venem llibres als turistes—. Però hem repetit sovint que, com a lectors del fantàstic, estem avesats als escenaris distòpics!
I sobre els lectors, es llegeix o no es llegeix?
Judit: I tant que es llegeix... Molt! Fa cent o cinquanta anys podies ser analfabet i dur una vida més o menys normal. Avui en dia llegir és una habilitat indispensable per accions tan quotidianes com fer servir el mòbil o internet. La gent ha de llegir per fer qualsevol cosa. Amb la narrativa és difícil de quantificar, però si sumem tots els formats —llibres, e-books, pàgines web, còmics, videojocs... —, és molt probable que cada dia el nombre de lectors creixi.
Paper o e-book? Quina és la vostra opinió com a editors i com a lectors?
Sergi: Ens agraden els llibres de paper, esperem que això quedi palès en les nostres edicions físiques. Això no vol dir que obviem la resta de formats. Creiem que cada lector té els seus propis hàbits de lectura i la nostra missió és, en la mesura de les nostres possibilitats, facilitar-li. Cal dir que ens agradaria tenir els mitjans per publicar també en format àudio-llibre.
Què esteu llegint actualment?
Judit: The haunting of tram car 015, de P. Djèlí Clark
Sergi: Pérfidas!, de Tamara Romero.
Ens recomaneu un llibre?
Sergi: Vaig gaudir molt amb El largo viaje a un pequeño planeta iracundo, de Becky Chambers. El llibre és una meravella i està fantàsticament traduït per l'Alexander Páez. A veure si això serveix per fer una mica de pressió i Insolita s'afanya amb el segon volum.
Judit: Rosalera, de Tade Thompson. Increïble!!
Enllaç a la ressenya de Els assassinats de la Molly Southbourne:
Enllaç a la ressenya d’Alba:
Isabel del Río, Juliol 2019
Suscribirse a:
Entradas (Atom)















































